XÀTIVA - Museu de l'Almodí

Museu
Municipal de l'Almodí

Museu Municipal de l'Almodí

Corretgeria, 46 - Tel. 96 227 65 97

HORARI DE VISITES

(del 16 de setembre al 14 de juny)
De dimarts a divendres de 10 a 14 i de 16 a 18 hores
Dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores
Dilluns tancat

(Del 15 de juny al 15 de setembre)
De dimarts a divendres de 9'30 a 14'30 hores
Dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores
Dilluns tancat

L’Almodí es troba al carrer Corretgeria, situat al centre de la ciutat antiga. És una via d'edificis del segle XVIII que comença a la plaça de la Seu, on es troben la col·legiata, l'Antic Hospital i la Plaça del Mercat.

EDIFICIS QUE EL FORMEN

El Museu de l'Almodí consta en l'actualitat de dos edificis:

1.- L’Almodí pròpiament dit, que va ser construït entre 1545 i 1548 per acord dels jurats. La seua façana és encara gòtica, mentre que l'interior està format per un pati claustral renaixentista de columnes jòniques, amb tres arcs de mig punt als costats majors i un en els menors. La planta baixa estava destinada a les transaccions de blat i la superior com a magatzem.

2.- L'antic Pes Reial, que va ser reformat en l’any 1818 per a instal·lar la Duana de Mercaderies, i de nou en el 1928 per a convertir-lo en seu del Banc d'Espanya. En aquesta ocasió es va utilitzar un estil purista prou allunyat de les tipologies autòctones.

ORIGEN I HISTORIA

El Museu de l'Almodí va ser creat per l'Ajuntament en l’any 1917 i reconegut dos anys més tard per l’Estat mitjançant un Reial Decret que el conceptuava d'utilitat pública. En el 1962 les seues col·leccions van ser declarades Béns d'Interés Cultural. Els fons fundacionals van quedar constituïts pels objectes arqueològics existents a la Casa de la Ciutat i pels quadres i els mobles antics arreplegats en diversos edificis municipals. Poc després, gràcies a la intervenció d'Elías Tormo, que en aquella època era ministre d'Instrucció Pública, van ser adquirits el retaule de la Transfiguració i la taula de Sant Nicolau i Sant Dionís, i en l’any 1924 el mateix Tormo va firmar el depòsit de tres llenços de Ribera. També Attilio Bruschetti, personatge de gran interés humà relacionat amb el món cultural de l'època, va fer diverses donacions i va costejar les obres de condicionament. Les col·leccions es van enriquir durant el temps en què va estar a càrrec del museu el segon conservador Carlos Sarthou, en especial en la dècada dels anys quaranta. Posteriorment, el museu va patir una llarga decadència, de la qual va eixir en el 1986, arran de la restauració i ampliació de les seues instal·lacions. En els últims anys les seues col·leccions s'han incrementat considerablement gràcies a donatius, adquisicions i dipòsits, així com a l'ús del Servei d'Arqueologia.

LES COL·LECCIONS

- Secció d'Arqueologia, on destaquen, d'època ibèrica un cap masculí del segle IV AC i objectes de ceràmica; d'època romana, inscripcions funeràries i fragments d'escultures de marbre dels segles II-III. Hi ha també restes de la catedral visigòtica de Sant Feliu. Però l'apartat més nombrós és l'islàmic, del qual cal destacar la famosíssima Pica del segle XI, els arcs d'un Bany àrab, els arcs i el teginat del palau de «Pinohermoso», construït en l'època almohade, dues làpides funeràries, i atuells, ceràmiques de diverses tipologies i tècniques.

El museu posseeix també una bona col·lecció numismàtica amb exemplars ibèrics, romans i medievals, joguets islàmics i fragments d'objectes d'ús quotidià apareguts en les excavacions.

- Secció de Belles Arts, l'apartat de pintura de la qual comença amb el retaule de la Transfiguració i la taula de Sant Nicolau i Sant Dionís. Prou més tardanes són tres taules de Cristóbal Llorenç. El segle XVII està representat per tres obres de Josep de Ribera, L'Espanyoleto, natural de Xàtiva, i per un magnífic dipòsit del Museu del Prado composat per pintura espanyola, italiana, francesa i flamenca. Destaquen originals de Luca Giordano, Carducho, Orrente, Colomí i Mazo, així com obres de l'escola o taller de Rubens, Rembrandt, Teniers, Bmeghel, Murillo, Velázquez, Ribera i Carreño. Altres obres importants són: el famós retrat de Felip V, que està penjat boca per avall per ser el monarca que va decretar l'incendi de la Ciutat, així com el de Ferran VII realitzat per Vicente López. També, els Capritxos i Disbarats de Goya i obres originals de Benlliure, Rusiñol, Pérez Contel i d'altres artistes contemporanis. Són de gran interés la Creu del Camí de València, segle XIV, i les restes de la Capella del papa Calixt III d'estil gòtic flamíger.

Quant a les arts sumptuàries, el museu exposa dos còdexs miniats renaixentistes, mobles barrocs i rococó, orfebreria, teixits, brodats i panells ceràmics dels segles XVIII i XIX.